Resultats de la cerca frase exacta: 13
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
ajupir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat. Conformar-se a fer el voler d'altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m'ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció. Cloure entre dues coses que s'ajunten. En [...]
ajupir
|
|
12.
energia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Potència activa d'un organisme. L'energia muscular. Virtut natural i eficaç d'una cosa, capacitat d'obrar o de produir un efecte. L'energia d'un remei. L'energia d'una expressió. Demostrar energia. Parlar, obrar, amb energia. La malaltia t'ha deixat sense energia. Has de manar amb [...]
|
|
13.
deixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
frenis: deixa'l arribar fins a tocar el marge. La dona no el deixa fumar. Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills. deixar anar una cosa Cessar de subjectar-la. Deixar anar una corda que hom tenia agafada. deixar anar una cosa Deixar anar un renec, una mala paraula [...]
|
ajupir
1 1 v. tr. [LC] Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop.
1 2 v. intr. pron. [LC] Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo.
2 1 v. tr. [LC] Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat.
2 2 v. intr. pron. [LC] Conformar-se a fer el voler d'altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m'ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció.
3 v. tr. [LC] Cloure entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta no li ajupis els dits, no t'ajupis els dits.